Els textos científic i tècnics

diumenge, 10 de maig del 2009

Els textos científic i tècnics són textos específics que es caracteritzen per tractar temes d’aquests àmbits del saber amb la intenció de transmetre coneixements.

El que els caracteritza segons la tipologia textual és que generalment són escrits, encara que a la vida acadèmica existeixen d’orals, cal dir que normalment aquests textos son escrits en un llenguatge d’especialitat tot i que en el cas dels textos divulgatius s’utilitza un registre estàndard per així facilitar l’enteniment. En quant a la seva utilització diem que es produeixen generalment en el món acadèmic i en publicacions de divulgació. Destaquem també que predominen els textos expositius, descriptius i argumentatius (en alguns casos veiem narratius).

Si ens centrem a les seves característiques específiques comentem que els seus temes tracten de ciències pures com son les matemàtiques, la física, biologia o geologia, també tracten de ciències humanes i socials com es la psicologia o literatura entre altres, veiem també temes que tracten sobre les ciències aplicades, son un exemple la informàtica, medicina, enginyeria, etc. La seva intenció es transmetre coneixements relatius a una area del saber, ho fa a partir d’un llenguatge objectiu amb predomini de les oracions declaratives i dels verbs en present d’indicatiu, amb la utilització d’una terminologia especialitzada i compartida per la comunitat científica. Abunden els mots d’origen culte i mots grecs i llatins.

Per finalitzar diferenciem els textos científics i textos tècnics; els científics es refereixen al saber en general sobre una matèria mentre que els textos tècnics fan referència a les aplicacions d’aquest saber. Cal dir que aquests textos poden ser especialitzats (actes de congressos, manuals universitaris..) i poden ser divulgatius (manuals d’ensenyament secundari, revistes de divulgació científica i tècnica...)

• Característiques principals dels textos argumentatius.

dimarts, 10 de març del 2009

El text argumentatiu té la funció de convèncer. La seva estructura bàsica consta de tres parts:

1)Introducció; és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema.

2)Desenvolupament (motius o arguments), és on s’exposen els fets.
Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris o de suport, si és el cas.

3)Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S’expressa habitualment en els últims paràgrafs.

Destaquem que, en el text argumentatiu l’emissor està normalment implicat en el missatge del text, és a dir coneix tot el que passa.

Per finalitzar cal dir que es tracta d’un llenguatge elaborat i a més fa servir recursos lingüístics amb l’objectiu de que atreguin i convencin al receptor, ho fa mitjançant figures retòriques, un exemple i les que més s’utilitzen són aquelles que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític, encara que és molt freqüent en tots els àmbits la utilització d’aquest tipus de text.

Això sí que és "modernitat"

dijous, 8 de gener del 2009

Oda a Guymener - Josep Maria Junoy

Aquest poema en forma de cal·ligrama de Junoy es dedicat a Guynemer, i aixi elogiar-lo i glorificar-lo.

Guynemer era un pilot francés que va quedar heroic ja que va morir abatut per la força aeria alemanya.

Amb aquest cal·ligrama ens mostra com va poder ser aquesta destrucció. Simbolicament ens mostra el camí que recorre el avió en la seva caiguda amb el soroll del motor.


Joan Salvat Papasseit: Tot l'enyor del demà

La influencia futurista que mes caracteritza el poema es la ruptura dels versos. També podem veure la falta de rima i de métrica. Veiem també la manca de signes de putuació.