Cançoneta Incerta
diumenge, 30 de novembre del 2008
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Tema
Intenta descobrir quin es el millor camí o quin es el camí bo. Cada camí es una vida diferent.
Oda a Espanya
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Preguntes retòriques
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos?
On són els fills?
On ets, Espanya?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
Tema
Que no sap o no pot parlar la seva llengua
La mort de molta gent
Pere Quart - La vaca suïsa
dijous, 20 de novembre del 2008
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Les diferències
Es pot veure clarament que la principal diferència que hi ha entre les dues vaques és que, la vaca de Maragall està sotmesa per la resta de la seva vida a viure en unes deplorables condicions mentre que la vaca de Pere Quart es totalment lliure i no permet a ningú ni que li tregui la seva llet
Joan Maragall - La vaca cega
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Tragèdia
La gran trgèdia de la vaca és que ja no es pas com era abans. Abans era una vaca com la resta i feia el que una vaca normalment fa, però ara, que no te sentit de la visiò, es com si fos morta perque no pot fer res del que ella abans feia, nomès sap anar a veure aigua però no com abans.
La vaca
A la vaca jo la identificaria amb algunes persones d'avui dia. Aquestes persones que per culpa d'una enfermetat o bé per culpa d'unes altres persones, no poden fer res del que una persona normal fa.
Amb aquestes persones em refereixo a persones amb discapacitats, que es veuen molt dificultats a fer determinades coses o a gent que per culpa d'algun defecte seu, altres persones la marginen i no li donen opció a millorar.
Situació de perill
diumenge, 16 de novembre del 2008
Etiquetas:
Redaccions
0
comentarios
Tot va començar una nit d’estiu. Era fosc, i l’única llum que il·luminava el nostre camí era la d’unes llanternes amb la pila mig gastada. El camí era estret, ple de bassals que sabies que eren allà una vegada els havies trepitjat i de fulles i rames seques, que en trepitjar-les feien un soroll que et feia posar els cabells de punta.
A tot això, teníem entre onze o dotze anys, i érem de colònies celebrant la fi de l’escola primària. Després de tot el dia fent activitats i jugant-hi a pilota, per fi va arribar l’esperada nit, on tots aniríem al mig del bosc i ens contaríem uns als altres histories de por.
Tot marxava ve, fins que vam arribar al final del camí il·luminat per les llums de la casa. Allà, ja no es veia ni dos metres mes enllà, aquí va ser on van començar les pors. El camí era llarg, i si volíem anar-hi i tornar-hi, hauríem d’engegar només una llanterna per a que ens dures tot el viatge, el que significava que no veuríem molt.
La poca llum i els sorolls del bosc a mitja nit feia mes por del que ens pogués entrar si ens contaven les nostres histories. A cada pas que donàvem havien de mirar en totes direccions per que ens havia semblat veure alguna ombra o sentir algun soroll.
Finalment, vam arribar al final d’aquell camí sinuós. Era una petita plaça rodona que ja estava preparada per a el que anàvem a fer. La base dels troncs dels arbres tallats ens servia de seient i les pedres del mig per fer el foc.
Una vegada tot estava preparat vam començar a contar les nostres histories, i cada cop la por era major.
Va arribar el moment de tornar-hi a la casa, quan de cop hi volta, com per art de màgia el foc es va apagar en un instant sense deixar-nos veure res. En aquell moment es quan realment la por estava dins de nosaltres i no sabíem que fer.
Instintivament, vam agafar l’única llanterna que quedava amb piles i vam arrencar a córrer. No sabíem si era el camí bo, però havíem de marxar d’allà i aquest cop sense perdre cap estona en mirar cap a qualsevol lloc, l’únic que estava en els nostres caps era córrer.
Finalment vam arribar a la casa, i sense fer soroll ens va manar cap a la nostra habitació i vam passar el que quedava de nit mirant cap a la porta i les finestres per si algú entrava.
Al mati següent, de camí a casa, els professors ens vam agafar i vam començar a riure. Vam ser ells que ens havien seguit per la nit sense que ens adonéssim i ens vam apagar el foc per veure que fèiem. No ens van castigar pel haver-nos escapat, ja va ser suficient amb la por que ens van ficar.
Modernisme
divendres, 14 de novembre del 2008
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Definicions
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XX i al començament del segleXX En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli, va tenir incidència sobretot en l'arquitectura i les arts decoratives.
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
El Modernisme es una escola literaria de gran renovació estètica. El cant dels poetes modernistes constitueix la primera expressió d'autonomia literaria dels paisos Hispanoamericans.
Escriptors, Arquitectes, Pintors i Escultors
RUBEN DARIO - Canto de vida y esperanza
RAMÓN DEL VALLE INCLÁN - “La guerra carlista”
ANTONIO MACHADO - Soledades y Soledades, Galerías y otros poemas
Mies Van Der Rhoe - pavello alemay, apartaments Salt Lake Shore
Antonio Gaudi - Sagrada Familia, casa Vicens
Josep Puig i Cadafalch - La Casa Amatller
Lluís Doménech i Montaner - Restaurante El castell dels 3 dragons, La Casa Rull
Gustav Klimt - Judith I, El beso
José María Sert y Badía - decoración mural de la Catedral de Vic
Ramón Casas i Carbó - Interior al aire libre, Antes del baño, Garrote Vil o Desnudo.
Joaquím Mir - La catedral dels pobre
Manel Fuxà - diverses obres en el palau de la Justicia, i en el convent de Pompeia
L'Escola Mallorquina
dissabte, 8 de novembre del 2008
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Escola Mallorquina és el nom que se'ls dona als poetes mallorquins de la primera meitat del s.XX i dels primers anys de postguerra. Aquesta escola seguia un precedents marcats per Pons i Gallarza, la característica principal seria l'arrel clàssica (grega i llatina), i la rigor acadèmica de la forma, de la temàtica i del to expressiu, aquestes dues característiques fan que s'acosti al noucentisme.
La Renaixença
diumenge, 2 de novembre del 2008
Etiquetas:
Literatura
1 comentarios
Breu Resum
Es el nom que s'hi va donar al moviment cultural que va patir Catalunya a la primera meitat del segle XIX. La seva causa primària fou fer renéixer el català com la llengua literària i cultural del moment desprès dels segles de la diglòssia castellana (període anomenat decadència).
Bonaventura Carles Arribau: La pàtria
Etiquetas:
Literatura
0
comentarios
Activitat interactiva
1ª estrofa: Enyora el pasatge del seu pais.
2ª estrofa: Elogia els personatges hitòrics i la llengua.
3ª estrofa: Llengua pròpia com a llengua sincera.
4ª estrofa: L'únic consol que li queda és parlar català.
5ª estrofa: La llengua retorna a la infantesa.
Redacció
dissabte, 1 de novembre del 2008
Etiquetas:
Redaccions
0
comentarios
Viure al camp o a la ciutat?
Avui dia, no es parla molt d'aquest tema, pero també es veritat que molta gent es fa molts cops aquesta pregunta al llarg de la seva vida, sigui el motiu que sigui. Segurament a més d'un se l'ha passat per el cap de fer-ho, això de marxar-se d'un lloc a un altre.
Aquesta qüestiò es pot presentar per diversos motius. Ara que, pel fet de l'actual crisi, molta gent de la ciutat s'ho està plantejant, de marxar-se cap al camp. No tenen diners per continuar pagant la seva hipoteca i no veuen més remei que anar-se'n cap al camp o viure pels carrers o en campings en caravanes, però de totes maneres la d'anar-se´n al camp continua sent la mes asequible, perque en aquesta veuen un futur més segur en el que no tindran que tants gastos de diners.
Per l'altra banda, la gent del camp, rarament es planteja d'anar-se´n cap a la ciutat, aquí només veuen un mon estresant en el que es impossible moure's sense vehicle, anar depressa i corrents a tots els llocs. Només uns pocs camperols s'atreveixen a anar-se´n ca a les ciutats a provar com es aquest mon.
El que sí que es veritat es que si estas a un lloc o a un altre sempre tindras curiositat per saber com es viu en l'altre lloc i t'agradaria provar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
